Última jornada de treball del 2011. El 2012 seguim treballant a Can Batlló!

S’acaba el 2011 i déu n’hi do quin any més intens. Fem un repàs ràpid. A l’inici del 2011 ens trobavem en plena lluita per recuperar Can Batlló. Ens reuniem periòdicament al Centre Social de Sants per organitzar la reivindicació amb l’horitzó de l’11 de juny de 2011 com a punt d’inflexió. Durant aquells mesos varem sortit al carrer, varem debatre i reflexionar pelgats a Cotxeres de Sants,  vem fer assemblees a Sant Medir i de tant en tant, vem anar al districte a escoltar el govern d’aleshores marejar la perdiu. Finalment junts vàrem fer-nos prou forts i l’11 de juny vem entrar a Can Batlló. Amb l’entrada a Can Batlló ha començat el projecte del Bloc 11 que amb l’esforç de tots i totes avança a tota màquina. Ja tenim la Biblioteca Josep Pons que té un equip de bibliotecaris fantàstic i compta un amplíssim catàleg de llibres, l’Espai criança, el nou Auditori, les classes de ball, i molts projectes més,  hem aconseguit el Bloc 1 que ja funciona com espai d’emmagatzematge per les entitats del barri. Amb tot hem posat el primer peu a Can Batlló però el 2012 la lluita continua. S’ha de resoldre la situació de precarietat dels industrials i dels veïns i veïnes afectats, del carrer constitució i el camí de la cadena i hi ha tot un projecte de transformació del recinte en el qual la gent del barri hi volem participar intensament. Que tinguem tots molt bon any 2012 i poguem seguir construïnt plegats aquest projecte comú.

Podeu veure algunes imatges i un video de l’última jornada de treball de l’any, al Bloc 11.

*post copiat del blog STOP. Contra la depradación de los bienes comunes.

Can Batlló: construir comunidad desde las ruinas de la crisis

Por Mauro Castro, Rubén Martínez, Marc Martí i Joan M. Gual (Observatorio Metropolitano de Barcelona).

Así como de las ruinas de la ciudad industrial nacieron los centros sociales, el DIY y cierta manera de entender la autonomía a través de las okupaciones, parece que del «no futuro» de la crisis ecónomica, es decir, de la imposibilidad público-privada de llevar a cabo las demandas ciudadanas y financieras, surge una nueva forma de governance que tiene en cuenta el pasado de revalorización económica del vacío, a través de prácticas ciudadanas de autogestión. La experimentación social en Can Batlló parece acontecer en un contexto de imposible creación de rentas, de necesidad de revalorizar un espacio yermo para las inversiones. La crisis abre la puerta a la producción común y a acuerdos temporales entre la ciudadanía y el poder político urbano, en un momento en el que el capital financiero no tiene fuelle para construir y privatizar, siempre con miras a recuperar la posición de renta monopolista que actualmente no es posible desarrollar,

En el Observatorio Metropolitano de Barcelona nos hemos juntado diferentes personas motivadas por crear dinámicas de investigación basadas en metodologías experimentales y colectivas. Queremos llevar a cabo un análisis crítico de los procesos de mercantilización urbana y de lo público desarrollados en Barcelona. Paralelamente, queremos rastrear y diseccionar las políticas de gobernanza que los han acompañado. Ambos planos han ido configurando una sofisticada estrategia de ingeniería social que marca la singularidad de las políticas en nuestro contexto.

El de Can Batlló es el primer texto que escribimos en común para observar nuestra metrópolis, Barcelona, que entendemos como un lugar específico en el mapa de la crisis sistémica y que podemos situar dentro de la emergencia de una amplia contestación. Pretendemos así participar desde nuestras precariedades y desde la producción de conocimiento hacia un proceso constituyente en apertura.

*feu clic aquí per llegir l’article complert

Comunicat de la plataforma del Bloc 11 de Can Batlló sobre el desallotjament d’Hostafrancs 3

La Plataforma del Bloc 11 de Can Batlló i els col·lectius socials que aplega manifesten el seu rebuig més absolut pel desallotjament de les famílies desnonades que ocupaven l’edifici del carrer Hostafrancs número 3 recuperat per l’Assemblea d’Indignats de Sants.

Una jutgessa sense ànima va donar l’ordre, uns policies sense criteri la van executar i un locutor de radio sense escrúpols se’n fotia després dient: Okupes, bah!

Probablement la jutgessa, el locutor de RAC1 o els policies cantaran, entendrits, nadales amb els seus fills aquests propers dies.

Potser algú hauria d’explicar a aquests hipotètics nens que, si Déu existís, i ho fes en el segle XXI, un banc expulsaria Maria, Josep i Jesús de casa seva, que la seva mare, jutgessa, firmaria l’ordre de desnonament, que els seu pare, policia, els expulsaria del portal on es van arraulir, que els pastorets indignats serien perseguits i detinguts pels centurions romans i que el locutor de Radio Judes els titllaria a tots ells de menyspreables okupes.

Passen els segles, però la història és la mateixa.

Plataforma Bloc 11 de Can Batlló

El Bloc 1 ja està en funcionament!

39 tones de menjar es distribueixen des de Can Batlló
Portal de notícies El 3, 1 de desembre de 2011

Les dues naus de Can Batlló recuperades fa poques setmanes i que tenen accés des del carrer Amadeu Oller han servit aquests dies de centre d’emmagatzematge i distribució del banc d’aliments de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la FAVB. “Ha estat un no parar entre la rebuda i la distribució dels aliments” comenta Jordi Falcó, membre de la Comissió de Veïns de la Bordeta. En total han estat unes 39 tones d’aliments que han vingut a recollir unes 7 entitats de diferents barris de Barcelona que al seu torn ho repartiran entre d’altres entitats dels seus territoris. Falcó, tot i qualificar de “desastre social” el fet que hagi d’existir un banc d’aliments explica que se sent satisfet d’haver pogut donar aquest ús a un espai recuperat de Can batlló. A part de servir d’espai per a emmagatzemar material de les entitats del barri, les naus de Can Batlló seguiran tenint aquesta utilitat per al banc d’aliments ja que és un espai més adequat que el que s’havia utilitzat fins ara: “Pel que ens comenten aquest és un dels millors espais que hem tingut perquè l’entrada és a peu dret”, comenta Falcó

Valcárcel, Pumarejo i Bloc 11.                                 recuperació, revitalització i autogestió.

‘No hay patrimonio sin uso. Pero precisamente definición y uso del patrimonio cultural son decisiones insertas en una compleja estructura de relaciones desiguales de poder protagonizadas por actores sociales, políticos y económicos, que ha ido transformándose desde la propia conceptualización del término. En los últimos años asistimos a la creciente implicación ciudadana que, objetivando y apropiándose del sentido patrimonial en sus espacios cotidianos de vida, reivindica el papel de las personas que los habitan en su definición y uso, recuperación y conservación.’

Valcárcel a Cádiz, Asociación Casa del Pumarejo a Sevilla i el Bloc11 de Can Batlló. Tres exemples de noves formes d’identificació social amb el patrimoni cultural. Tres exemples de recuperació i rehabilitació del patrimoni des dels moviments social donant un nou ús social a espais que han estat oblidats per la ciutat. La revista ph del Instituto Andaluz del Patrimonio Històrico recull les tres experiències i les posa en relació en aquest interessant artícle. Pots clicar sobre el títol per descarregar-te’l.

La ciudadanía se organitza para la recuperación, revitalización y autogestión de espacios patrimoniales.        Revista ph, nº80, noviembre 2011, pp 4-13.

valcarcelrecuperadocadiz.wordpress.com                                                                                                                      pumarejo.org

Arquitectura i Autogestió

El matí del dissabte dia 3 de desembre ens varem trobar a l’auditori del Bloc 11 per parlar d’Arquitectura i Autogestió amb  Straddle3, Santiago Cirugeda, i LaCol. Es va abordar el tema de la contrucció de la ciutat a partir d’iniciatives que sorgeixen del teixit social i associatiu i a través de processos participatius.

La trobada va ser organitzada per La Ciutat Invisible, LaCol i la plataforma veïnal Recuperem Can Batlló.

Històries de la fàbrica

Històries de la fàbrica recull el testimoni de 5 persones que ens parlem de les seves vivències vinculades a Can Batlló. Per una banda testimonis del passat industrial de la fàbrica que ens situen en el temps en que aquesta estava en ple funcionament. Per l’altre empresaris que encara hi tenen el seu negoci i persones que viuen en el perímetre de Can Batlló. Tots ells s’han vist afectats per el procés de transformació del recinte, un procés que per interessos econòmics s’ha dilatat durant molts anys provocant en moltes persones, la precarització de les seves condicions d’habitabilitat i viure en la incertesa.